Repercussió de la IA en la formació de les persones
La intel·ligència artificial (IA) és una realitat present al nostre dia a dia que ens obliga a adaptar-nos per aprofitar els seus avantatges. Cal aprendre amb i sobre la IA: un camp en creixement exponencial on l'alumnat l'ha d'usar per aprendre, però també per entendre conceptes i elaborar conclusions fonamentades. La pràctica és clau i el docent ha de guiar aquest camí amb un alumnat que es converteix en el centre de laprenentatge. La combinació amb metodologies actives suposa un canvi disruptiu. Per avançar, cal comprendre el funcionament d'aquest nou escenari, autèntica revolució a la societat del coneixement. Ensenyar l'ús correcte de la IA és, doncs, el repte clau de les universitats. El professorat ha de proporcionar instruccions clares, des de com interactuar amb aquestes eines fins a la citació adequada de fonts.
Aquesta nova realitat implica aprendre a viure en un món diferent, potenciant competències digitals sense perdre la visió humanista. La línia entre realitat i virtualitat s'esvaeix i apareixen realitats falses (fakes) que cal detectar. La societat viu una interacció híbrida entre humans i màquines: els primers aporten curiositat, pensament crític, empatia o resolució de problemes; la IA, en canvi, millora l'eficiència, facilita el treball multilingüe o ofereix tutors personals d'aprenentatge.
Però també comporta riscos: manca de transparència, protecció de dades, drets d'autor, al·lucinacions o l'impacte de la seva aparença humana. Tot això obliga a avaluar lètica individual i col·lectiva en lús de dades.
Els reptes de la IA
A l'entorn docent, cal preparar-se per aplicar metodologies actives combinades amb la formació tradicional. Davant els reptes de la IA, l'esperit crític és imprescindible per evitar la pèrdua d'interès a l'anàlisi, aprofundir en la reflexió i revisar la literatura. Cal reforçar tant les capacitats digitals com les humanístiques, mantenint pràctiques com les exposicions a l'aula o l'avaluació de l'autoria dels treballs.
Amb el risc de caure en al·lucinacions, és fonamental comprovar la validesa de les respostes. El professorat, per part seva, també ha d'actualitzar les seves competències per guiar l'aprenentatge i detectar plagis. Aquest escenari és extrapolable a l'àmbit empresarial on la IA transforma els entorns de treball.
Els professionals han de dominar competències digitals per aprofitar eines que redueixen costos i milloren leficiència. La IA ajuda a crear resums, redactar correus o elaborar estudis, però sempre cal verificar-ne les respostes. Tot i els riscos, els beneficis superen els costos.
Els reptes actuals passen per una societat que ha de conviure amb una evolució tecnològica més ràpida que no pas la preparació de les persones i el desenvolupament legal. Cada individu hauria d'entendre quins són els límits i els beneficis, així com els problemes derivats de l'asimetria entre eines i usos. En l'àmbit educatiu, l'alumnat ha de percebre quin és el seu valor a la recerca, mentre els tutors han de guiar els processos, identificar l'aportació real dels estudiants i validar-ne els resultats.
La formulació de preguntes (prompts o indicacions, en català) és crucial: plantejar la qüestió adequada pot ser més determinant que la resposta. En aquest sentit, la metodologia tradicional continua sent útil, aportant anàlisi crítica i reflexió constant.
Conclusions
La IA ofereix eines de gran interès per a investigadors i converteix els docents en facilitadors tecnològics. Com tota eina, depèn de l'ús que se'n faci. L'exemple i l'ètica del professorat són essencials per guiar els alumnes. La societat ha d'aprendre a comunicar-se amb la IA i fer-la servir de manera racional, complementada amb l'experiència professional i un esperit crític.
Aquesta tecnologia genera un sobreesforç en la validació de dades, cosa que reforça la necessitat d'un bagatge de coneixements i de raonament clàssic. La introducció de la IA a la formació és imprescindible per aprofitar-la al màxim en benefici de l'ésser humà, perquè la IA no és el futur: és el present.
Autors: Eduard Cristòbal, Cristina Cinelli, Javier Asenjo (Membres de la Comissió d'Economistes Docents i Investigadors del Col·legi d'Economistes de Catalunya)
Publicat en català a la Revista Tècnica Digital, nº34 (octubre 2025)
