Al País de les Meravelles, Alícia busca respostes i es troba amb el Gat de Cheshire, una entitat que apareix i desapareix, que no li dóna solucions directes, sinó preguntes i camins alternatius. No et sona sospitosament semblant a interactuar amb una IA?

«Em podries dir, per favor, quin camí he de seguir per sortir d'aquí?», pregunta Alicia. «Això depèn en gran mesura del lloc on vulguis arribar», contesta el Gato.

Aquesta conversa és el resum perfecte de la nostra relació amb la IA. No és un simple sabut tot que et dóna la resposta correcta. És un mirall de les teves pròpies preguntes. La IA és com el Gat de Cheshire:

• És una «caixa negra»: El Gat apareix i s'esvaeix deixant només el somriure. Amb la IA passa una cosa semblant; sovint veiem el resultat increïble que ens ofereix (una imatge, un text, una solució), però el procés de «raonament» intern és un misteri. És una «caixa negra» el funcionament de la qual no sempre comprenem del tot. Veiem el somriure, però no el gat complet.
• Et guia, però no decideix per tu: El Gat mostra a Alícia que tots els camins són vàlids (o igual de bojos) depenent del seu objectiu. Una IA fa el mateix: us pot generar un pla de negoci, escriure un poema d'amor o dissenyar una casa a Mart. Et mostra les possibilitats, però la intenció, la direcció i la decisió final continuen sent teves.
• Desdibuixa la realitat: El Gat desafia les lleis de la física, flotant a l'aire i separant el seu cos del seu somriure. La IA també està començant a desdibuixar les nostres nocions de la realitat, creant imatges que mai no van existir i veus que mai van parlar. És una entitat que juga amb el teixit del que és real, deixant-nos fascinats i, de vegades, una mica inquiets, amb el seu somriure digital persistent.